dimecres, 9 de setembre del 2020

ENTREVISTA a MIQUEL GUIJÓN

Miquel Guijón Amengual

Lloc de naixement:         Palma                                  

Lloc de residència:          Palma

Data de naixement:       8 d’octubre de 1978

Professió:                           Professor de llengua catalana i literatura

Esta civil:                             Casat

Fills:                                      2 . Na Júlia (2010) i en Jordi (2013)

 


1.       Explica’ns quines són les teves aficions?

Estar amb els meus fills, llegir novel·les, mirar sèries i fer excursions per la muntanya

 

2.       Com et descriuries com a persona?  principals punts forts? ¿i principals defectes?

M’agraden les relacions socials, preferesc sortir en grup que tot sol, però gaudesc molt de la solitud de la muntanya. M’agrada aprendre rutes noves, parlar de tots els temes amb qui sigui. Com a defecte destacable és que som idealista, hi ha situacions que m’atabalen i procur evitar els conflictes.

               


3.       Quin és el teu plat preferit i la teva beguda?

Per a mi, no hi ha res millor que l’aigua de pluja: font millor que cisterna. Pel que fa al menjar, m’agrada menjar de tot, però depèn de l’època de l’any. Em conquistaries amb un pa am boli, formatge i figues; però també som molt de l’arròs sec amb caragols. En general, som bastant bo de convidar perquè m’agrada tot!

               

4.       Una cançó i un grup de música. 

Darrerament em té bastant engrunat la cançó de Corbelles,  d’un grup valencià que es diu Zoo. Però Xanguito se sent molt per ca nostra!

           

5.       Un viatge: 

Qualsevol, però Còrcega va ser molt especial. I a Euskal Herria hi vaig sempre que puc.

               


6.       D’on ve la teva afició a córrer per muntanya? 

En Miquel Amengual de la secció de Muntanya de Pollença em va animar a començar les curses de muntanya l’any 2005. M’hi vaig enganxar tot d’una.

 

7.       Quina és la teva ruta preferida per fer entrenaments? 

Pujar el cim del Massanella des de Caimari. Però no l’única.

 

8.       Un indret de la Serra de Tramuntana

Tot la zona d’Escorca i rodalies.

 

 

9.       Quin pla d’entrenament dus a terme, autònom o baix les indicacions d’algun preparador físic o entrenador?

He tengut entrenadors i no m’ha anat malament, però per millorar en aquesta disciplina necessit molta força de voluntat i cuidar-me molt amb el menjar. Ara mateix, no seguesc cap pla específic d’entrenament.

               

10.   Quina ha estat la teva millor cursa o quins millors records tens? I quina la pitjor o menys bona?

Abans del 2010 érem pocs corredors i vaig arribar a quedar ben posicionat diverses vegades. Però després no he fet bones curses, des de l’òptica competitiva. Encara que sí que he tengut bons moments personals que m’han omplit molt. El 2008 vaig córrer la marató de Zegama-Aizkorri. He fet la Gararleiz dues vegades; també una cursa que muntava Kilian Jornet al 2009 molt interessant; la del cim de Molhieres (3010m a l’Aran), a Bastions vaig pasar un guster...

A Mallorca m’ha agradat més aconseguir la Mallorca5000 que la Travessa i no he anat mai a Menorca a fer Camí de Cavalls.



11.   Quins són els teus principals reptes a nivell esportiu?

Un dels reptes és continuar gaudint de fer esport per la muntanya. Em fa moltes ganes millorar, fa temps que m’hi dedic i accept les meves limitacions, però sempre tenc el cuc de poder millorar.

               

12.   Quants anys fa què ets milana? Què és per tu ser Milana?

En Joan Adrover -a través d’en Miquel Amengual- em va proposar formar un club de muntanya. Aleshores, en Pedro Oliver, en Manel Bover, en Josep Riera, en Joan i jo vàrem muntar el que ara tothom coneix com Sa Milana-Alaró. Hi som des del principi. Però, aviat me’n vaig anar a viure a Palma i entre estudiar oposicions i tenir fills, vaig fer una passa enrere dins la directiva. Així hi vaig estar fins l’any passat. Enguany no m’he federat amb sa Milana, però és ver que el 2020 és un any ben rarenc.

I la resposta a “què és per a mi ser Milana”, per a mi aquest club és un club que representa un valors d’excursionisme de tota la vida: estimar la natura, respectar les tradicions, que el bosc no ha de conèixer que hi ha passat una milana, ecologisme, catalanisme, feminisme: respecte, solidaritat i igualtat… Per a mi, això és ser milana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

COMENTARI