Comença l'aventura, tot preparat, ja soc a l'aeroport amb en Miguel Angel Gil (Mallorca a dalt de Tot) i Joan Llobera (MallorcaTrail). Volam cap a Zaragossa on ens espera en Sergio Lascas (també Milana) i partim cap a Benasque. Aquesta nit cau una tempesta acollonant, lo únic que se me passa pel cap és que si ens cau una d'aquestes per allà dalt ens quedem allà. Ja comencen els nirvis, això és més serio del que em pensava.
Ens despertem divendres a Benasque, en Sergio ens duu a fer un reconeixement dels primers Kilòmetres de la carrera, és preciós, com impressiona, ha de ser increïble córrer per aquí...
Comença a ploure i tornam cap a Benasque, a cremar sa visa a Barrabes, tots caiem en la temptació. Anam a cercar els dorsals, ens trobem amb n'Artur Vidal (MallorcaTrail) i comentem que podem partir tots junts a la carrera. A les 20:00 és el briefing, mare meva, me venen tots els mals. Hi ha nirvis, molts de nirvis, no se si sabem realment on ens hem ficat.
Dissabte, 5:00h del matí sona el despertador, ¡¡ha arribat el dia!!
A la sortida ens trobam amb n'Artur i sortim tots plegats. La meva idea inicial era anar tranquils, a disfrutar del recorregut però en Sergio tenia ganes de córrer i tenia una idea clara, no volia arribar de nit. Així que partim els 5 a bon ritme fins el primer avituallament on ja es comença a notar la falta d’oxigen mentre anam pujant. Aquí en Joan ens comenta que no creu que ens pugui seguir el ritme, que si un cas anem tirant noltros. Bé, ja veurem... Començam amb una forta pujada i després disfrutam d'una baixada on anam adelantant gent, en Joan i n'Artur se’ns han quedat enrere.
Seguim noltros 3, un poc de pla bordejant un ibon i començam a pujar cap al Coll de Salenques (2800m), aquí ja començam a trobar neu. Com patina... i jo no duc pals. En Miguel Angel me deixa un dels seus pals i a partir d'aquí els compartim en tots els trams de neu. Mil gràcies!!! No sé com ho hagués fet fora pals.
Una forta pujada per la neu, en Sergio ens fot un crit, li estan pegant rampes. Després d'un descans i prendre unes sals continuam amb forta pujada fins arribar al collado. Aquí hi ha un tram una mica perillós, on hi ha una corda per agafar-se. Mentre anam baixant sentim una caiguda, un que venia per darrera, quin susto! Sort que anava aferrat a la corda. Arribam al nevero de Salenques, molta neu i una baixada amb molta pendent. La gent baixa fent tobogan, es senten els crits d'alegria, s'estan divertint. A mi m'asusta, no tenc clar com m'aturaré si baixo de cul, però no queda altre. Així que me tiro al tobogan i me vaig frenant amb els braços fins que no puc aguantar, com crema amb la neu freda! Que sigui lo que hagi de ser, me tomb i me deixo caure, quina velocitat! Encara que me va asustar, va ésser divertit.
Seguim caminant per la neu, no vaig gens còmoda. Així que tant prest com puc intento evitar la neu, està clar que no tenc tècnica per anar per neu, així que vaig bordejant per blocs de pedra però vaig amb el pal a sa ma, el qual no me deixa anar botant i posant mans amb agilitat, lo que me provoca una bona caiguda amb una rapinyada al braç. Res greu, m'aixeco i segueix botant per les pedres, fins que arribo on són en Sergio i en Miguel Angel que ells han anat baixant per la neu fent més tobogans.
No tenc aigua, ens aturam a omplir els bidons, quina aigua més fresqueta i més bona. En Sergio continua, després tocarà pujar de nou i a ell li costa seguir-nos el ritme en pujada, ja
l'enganxarem més envant.
Seguim baixant pels neveros fins que arribam a una zona de gespa. Aquí sobren els pals, en Miguel Angel s'atura per guardar-los i jo vaig continuant, quan m'agafa me diu que ha caigut guardant els pals, ja no sóc s'única. Arribam al collado que no té nom a 2706m, un poc de baixada de pedra i quan giram la muntanya veim que encara ens queda moltíssim per arribar a Llauset. Tenim una baixada molt tècnica de pedres cap els íbons d’Angliós, en Sergio està completament desanimat i decidim descansar un poc. Continuam i arribam a un tros de gespa, aquí es pot córrer, a mi me ve l'emoció i començo a córrer, en Miguel Angel me segueix i en Sergio fot un crit "Cabroneeeeeees!!!". Me pos a riure però sense aturar de córrer, em sento bé i amb energia, i corre que corre fins que tornam a sentir un crit d'en Sergio, ¡¡merda!! Hem anat seguint la GR i ens hem sortit de la carrera! Desfeim el camí fet, ens tornam a juntar amb en Sergio i ens apareix a la vista una bona pujada. Aquí ja no me queden forces. Pensant positiu, és la darrera pujada abans de Llauset, el pròxim avituallament. Pujo així com puc, en Miguel Angel va davant, encara va ben fresc, va xerrant i bromejant amb uns altres corredors. A la fi arribam adalt, ja només queda baixada per arribar al descans, es veu el túnel de Llauset i ens dóna les energies que ens fan falta, fins i tot en Sergio pareix que ha revivit, baixam corrents a bon ritme pujant i botant pedres.
Buffff.. pareixia que no arribaríem mai, ja està lo més dur passat. Aprofitam l'avituallament per menjar i descansar, ens seiem una bona estona. Aquí es pot abandonar, hi ha gent esperant l'autobús. En Sergio fa un comentari sobre la idea d'agafar l'autobús, no se si ho deia en serio o sols bromejava, però li llevo la idea ràpidament del cap. Ens queden poc més de 20km per arribar a meta, una darrera pujada a Ballibierna i ja tot baixada fins a Benasque. Ens comenten que anant ràpid podem tardar unes 4:30h en arribar, són quasi les 17:00h, bé encara podem arribar de dia, almanco abans de les 22:00. És hora de partir.
Encaram la pujada que va bordejant Llauset amb tranquilitat, ens han dit que és llarga però sense fortes pendents i al principi sí és així, però després comencen fortes pujades. Aquí me quedo la darrera, ja he acabat les forces i, a més, sento la panxa remoguda. Pujam, pujam en bones, alguns corredors ens passen davant i a alguns altres els anam agafant. No duim bon ritme, però ens alegra veure que no som els únics. Sofrint i amb alguna aturadeta per enmig arribam a la fi al collado de Ballibierna. Siiiiiiii!!! S'ha acabat la pujada!! Tot baixada fins a meta!!
Uns primers kilómetres bastant tècnics, amb pedres grosses i baixades de terra que patinen. En Sergio s'ha emocionat, prest el perdem de vista. Penso que ja no l'enganxarem fins a meta. Però arriba una petita pujada inesperada i el veim, i així com ens atracam una sorpresa, hi ha 2 dones just davant. Me surt la vena competitiva i arranco a córrer, és un terreny tècnic i se’ls hi veu amb dificultats. Les adelanto amb facilitat i en Miguel Angel darrera que li costa seguir-me. Per primera vegada comença a estar tocat, li fan mal els genolls. Però jo no em puc permetre aturar-me, així que li demano que faci un esforç. Hem agafat avantatge, aturam un poc a caminar i ens prenem un gel. Al cap d'una estona en Sergio ens espera, el primer comentari és que hem agafat aquelles dues, ell ja havia coincidit amb elles a una carrera anterior i també les havia adelantat ja acabant sa carrera. Correm una mica més però en Miguel Angel no pot seguir, decidim caminar fins arribar a la pista.
Anem comentant, les vistes són impressionants i en Sergio ens va senyalant i anomenant els noms de les muntanyes. Quina passada! Això és meravellós i ja està fet, quasi ja ho tenim. Ja me surt sa llagrimeta.
Arribam a la pista, 12km de baixada per davant. Començam a córrer a bon ritme, me fan reduir el ritme, així no aguantarem me diuen. Un parell de corbes i tornam a tenir una dona davant. Nins, la podem agafar!! Arranco a córrer, miro el GPS, 4:30min/km. Bufff... aquests dos me foten un crit, tanmateix l'agafarem, ja va cansada i noltros no podrem seguir aquest ritme molt de temps, me diuen. I així, seguim baixant, a un ritme impressionant després de dur 50km i quasi 13h a les cames. Jo me sento esplèndida, m'han fugit tots els mals, tot el cansament i aguanto el ritme perfectament. De fet, me van returant els companys de tant en tant. Així aconseguim adelantar un total de 5 dones i uns 25-30 homes en els darrers 15km. La gent camina i corre a estones, se’ls veu cansats i ens miren espantats quan els anam adelantant.
Entram al poble, entra l'euforia. No m'ho puc creure, ho hem aconseguit i crec que amb un bon temps. Decidim frenar uns metros abans de meta i entrem caminant agafats de les mans.
Una abraçada conjunta i unes llagrimetes que cauen. Gràcies companys!!! Hem format un gran equip!!!
Resultat: 58km, 3700mD+ en 13:50h, 245 de la classificació general i 10 de fèmines.
Marta Florit | Fotografíes | Track
Grande!!!
ResponEliminaEnhorabuena campeona!!!
ResponElimina