Avui he aprés una lliçó més a la vida, sa mala llet només dur coses dolentes, hem de córrer per disfrutar i sobre tot en dies tan màgics com el d'avui.Gràcies a tots per la vostre ajuda i la vostre preocupació, de vegades val la pena tombar un peu per veure lo molt que sa gent sa preocupa per tu, vaja que m'he emocionat perque tothom des primer al darrer m'han demanat com estava, això de caminar tot sol m'ha anat molt bé per aclarir ses idees.Bé es gurú ja m'ha visitat i vos ho cregueu o no ja camin, s'ou des tormell se m'ha reduït a la meïtat, m'ha fet pujar i davallar escales, caminar... .Casi he perdut el coneixement des mal que em feia.
Demà m'en vaig a punta cana amb sa familia.
ens veim a sóller.
dinar milaner a sa teulera després de sa carrera avisau a tothom.
estic a tope!!!!.
Ja sé que quan llegeixis aquest comentari haurà passat molt temps, però m'ha emocionat veure com després de tot "lo d'ahir"...(i de la caminada de valent que vas fer després de caure- pareixies un soldat de guerra), has i hem pogut treure conclusions que no només són vàlides per les curses sinó que ho són per a la vida. Un beso del teu secre i alerta amb ses mulates.
ResponEliminaEy Joan que tal, veig que al final no serà molta cosa y que tot duna estaràs a tope com sempre.Mamoncete que t'ho passis de puta mare per Punta Cana, quina enveja! y ens veim aviat.. et deix el final d'un poema per donar-te mes anims, per si et fan falta....
ResponElimina...Y verás sin duda el resurgir poderoso del guerrero, sin miedo a leyes y a nostalgias, lo verás caer una y mil veces y levantarse de nuevo, con la pura bandera de su raza.
Pos eso, sense comentaris. çUna abraçada forta y a disfrutar des Caribe.
Cag en déu, de bombers! Com més vos conec, més bé me queis!
ResponElimina