Avui matí hem anat a estirar ses cames per sa comuna de bunyola, bé allò d'estirar és un dir: dues hores i deu minuts a ritme alegre, cementiri Bunyola- es cocons-cas garriguer-pista a la dreta-bucle per estirar i amollar cames (segons en Nadal )-pista cap el penyal d'Honor-penyal-baixada pes grau fins a Bunyola- cementiri bunyola. Totes ses pujades a ritme més aviat fort i suant sa gota, a dalt des penyal sa vista era fantàstica ( sa serra no falla mai ).
" sa cera es recull quan cau " (juanga a s'hora i mitja de pallissa ) i té raó, ara som un grup cada vegada més nombrós i dona gust anar a córrer amb deu ò més "persones" per muntanya i això que no regalen res.
SA TRANSALP cada vegada està més a prop i noltros no estam fallant, qui vulgui ja ho sap, els entrenaments estan oberts a tothom, la setmana qui vé "entreno" tossals (dimecres).
cada vegada hi ha més MILANES per sa serra i no ténen plomes(que jo sàpiga)
ELIT!!!!!!
Gràcies a tu, Joan. El teu guiatge ens ha obert un camí que no ens esperàvem i ara en som addictes. Soim malalts de muntanya i alaroners!
ResponEliminaAvui ha estat un dia d'enaltiment de sa Milana, la pròxima carrera serà massa!
M'hauré de plantejar seriosament fer-me bomber...
Miquel, el que t'has de plantejar (diu na Cati) és venir a viure a Alaró. I ara que ja dius "soim" pot aprendre a fer sa "È", i això va per tots, que un alaroner no és alaroner si no fa sa "È" i els vostres fills l'arribaran a fer abans que voltros.
ResponEliminaJoan, he escrit un comentari al teu primer escrit, per si no l'has vist.
Un beso den LUIS ENRIQUE (tu padre es AMUNIKE)
JAJAJAJAJA!
ResponEliminaNo passis ànsia, aviat te sorprendre amb les ès allà on toca!
Na Llúcia i jo hem jugat a l'euromillón, si ens toca compraré a Alaró, si no, ho veim un poc negre...