El vent ens ha fet recular. Així és, quan érem al pas de l'estret, una envestida de vent m'ha tombat, en Marc s'ha acotat i ens hem mirat amb un acollonament evident. Com que la meva al·lota i en Roger venien a peu, hem decidit tornar a rere. Només hem pogut fer 3/4 d'hora de pujada, però tampoc no hi fa res.
Ha estat una incursió, com les que feien els pobles germànics a la península ibèrica al segle V dC, només de reconeixement, però aviat conqueriré el Teix, a meam qui s'hi apunta amb mi!
He fet una altra incursió al Teix, tot i no fer cim, he xerrat de vosaltres als arbres, roques, pedres i, sobretot, al vent.
ResponEliminaTots aquests fenòmens ens tendran en compte, fins i tot el vent, que no em va tractar gens bé aquests dies, m'ha dit que no en farà de les seves.
Vaig pujar pel camí dels Cairats i al creuer del pla del bosquet vaig girar cap al camí de l'Arxiduc. Vaig estar una horeta i 4 minuts. Tenc bones vibracions per a la pròxima carrera. Ens anirà beníssim! Sort a tothom!