La meva primera aventura-històrica al blog

Vaig començar la pujada i quan el cor em deixava eixacava el cap per veure el cim, però no hi era o potser s'amagava de jo. Sí s'amagava darrera un núvol, un núvol de fines i petites gotes que em va banyar de dalt a baix. Pujant em vaig topar amb un alaroner adoptat recentment, en Pau Moyà, que també pujava però per la carretera i amb el seu ca. Jo vaig saludar i seguir el meu camí fins a la cruïlla, allà vaig girar cap el Pouet. Baixant cap a Orient havia d'anar en compte, tot era humit i alguna que altra vegada vaig fer surf per damunt les roques. A poc a poc Josep que no t'has de fer mal. Sorpresa, quan arrib a Coanegra tres bous no em deixen passar. Batuadell, i ara que faig, els cabrons no es volen moure. Idò, vaig pegar un bot a dins el torrent i vaig fer uns 300 metres per allà dedins. Després tot normal, pujo pel Clot des Guix i cap a Sa Bastida. Dues hores deu. Estic bastant malament. Fins la pròxima.