Dimarts 19, plovia, 9.30h i encara no partíem. Sortírem abans no plogués més. Pujàrem per los Damunts, pas de l'Escaleta i "no sé què" dels Reis. La boira ho ha fet molt més màgic encara. Queia cameta d'aranya i ens motivava a córrer amb decisió. Vàrem arribar a un punt que comencàrem a davallar fins arribar al torrent de Coa Negra. És aleshores que recordes que vas amb bombers, quina va ser la idea? fer la davallada per dins el torrent. Al principi era preciós, però com més avançàvem, més ens havíem de banyar, fins que en un gorg d'aquells: xof! de dalt a baix, claus de cotxe, barretes energètiques, rellotges... tot xop! però no va ser l'únic capfico, que jo recordi 3 de grossos, després: escalar amb els dits congelats, les sabates plenes d'aigua, els genolls d'un color roig rosat i el cor que batega com el d'un cavall salvatge.
Un pic acabat el tram del torrent, remutada cap a cas Secretari per darrere coa Negra. La resta ja la vos podeu imaginar, amb la mirada perduda en la boira que ens tapava, projectant que en el futur, quan recordàssim que nosaltres hem fet coses com les d'avui, ens tractaran de boigs o de vells que expliquen batalletes per fer-se els interessants.
Ara ja estic en un altre nivell, moralment, això sí.
