26 Milanes ens vàrem apuntar al viatge, un bon grup de corredors que sortiríem a volar per terres càntabres. Mesos de preparatius per part de la directiva per organitzar el viatge. Vols a Bilbao, cotxes, cases a prop de la sortida, restaurants on sopar, etc. A la fi el dia de partida va arribar, i ens vàrem trobar divendres migdia a l'aeroport per agafar el vol cap a Bilbao. Vàrem repartir la camiseta commemorativa que havíem fet pel viatge, i tots igualets cap al País Basc!
Una hora i poc de vol i ja érem al País Basc. Era hora de recollir els cotxes de lloguer per anar cap a Cantàbria. Una bona estona d'espera pels cotxes a l'aeroport de Llodio, que es va fer un poc llarga, i a la fi poguérem partir. Molt de tràfic per l'autopista del Cantàbric que ens va fer que tardéssim 2 hores per arribar a Reinosa, on es feia el briefing de la cursa i recolliríem els dorsals. Bon ambient de cursa i molts de voluntaris per aquesta cursa que era el campionat de clubs de Cantàbria.
Havíem llogat dues cases grosses per tot el grup a prop de la sortida. Dues cases fantàstiques i molt ben situades. A la casa gran hi havia jacuzzi i tot! Sopàrem al restaurant La Casuca, prop de Celada de los Calderones i d'on teníem les cases. Bon sopar de carn i arroç majoritàriament per agafar piles pel dissabte.
El dissabte al matí ens vàrem aixecar ben prest, berenàrem i partírem cap a Celada de los Calderones, poble de 80 habitants d'on sortia la cursa. La sortida era una explanada a les afores del poble, de gespa verda i paisatge bucòlic. Feia fresca i una temperatura ideal per córrer. Ambient de germanor amb els organitzadors de La Milana Tres Mares. Tothom ens mirava o cercava "los mallorquines". Així arribàrem a les 8h i es va donar la sortida a la cursa.
La cursa fou guapíssima. 42,5 km de muntanya, amb 20km de crestejos, voltant la vall de Campoo. Passàrem per llocs guapíssims com el laberinto de Castro, una encletxa enorme a la muntanya feta possiblement per un glaciar, pujàrem una via ferrata considerable, férem cim a 11 pics de més de 2000 metres. En resum, una cursa digne de muntanya de bon de veres.
Els resultats dels companys milanes foren els següents:
Cursa de 42km
- David Campuzano, 15è absolut amb 5:24:13
- Joan Manel Barceló Garcia, 33è absolut amb 5:49:36
- Josep Riera Fonollar, 56è absolut amb 6:19:23
- Miquel Vila Dora, 63è absolut amb 6:22:42
- Jose Morcillo Pinilla, 74è absolut amb 6:38:24
- Tomeu Dalmau Julià, 86è absolut amb 6:49:40
- Mariano Escuin Diaz, 97è absolut amb 7:00:42
- Josep Lluís Yuste Castell, 114è absolut amb 7:11:59
- Guillem Torrens Perelló, 115è absolut amb 7:12:01
- Juan Andrés Prats Vicente, 125è absolut amb 7:19:36
- Miquel Guijon, 126è absolut amb 7:20:35
- Toni Hernández Rian, 128è asbolut amb 7:23:07
- Miquel Vicens, 131è absolut amb 7:25:59
- Sebastià Oliver Bennàssar, 162è absolut amb 7:56:08
- Mateu Riera Gaià, 169è absolut amb 8:08:51
- Bernadí Benàssar, 170è absolut amb 8:08:52
- Cristina Simonet Wickholm, 170a absoluta amb 8:09:44
- Pep Verger, 178è absolut amb 8:21:51
Retirats Joan Gelabert Morey, Aitor Vázquez, German Martínez, Indhira Oquendo
Cursa de 13km
- Miquel Obrador, 24è absolut amb 1:10:47
- Biel Adrover, 107è absolut amb 1:32:58
Vídeo resum de la cursa:
Destacar que ens varen donar un premi al club més nombrós!
A la mateixa arribada de la cursa ens esperava un bon plat de cocido, que la majoria de nosaltres vàrem trobar ben bo. Després en grups anàrem a les cases a descansar i a disfrutar del jacuzzi.
A la tarda anàrem a Fontibre, al naixement del riu Ebre. Lloc molt guapo on ens vàrem fer unes bones fotos i caminàrem una mica. Com a curiositat, el club local es diu La Milana Tres Mares. Tres Mares és el pic més alta de la vall, i es diu Tres Mares perquè des d'allà es veu el naixement de 3 rius que donen a 3 mars distints (Atlàntic, Cantàbric i Mediterrani).
Al vespre sopàrem a Argüeso, a les faldes d'un puig on a sobre hi ha un majestuós castell del mateix nom que el poble. Vàrem menjar molt i molt bo, la veritat que quasi hem tornat amb més pes del que vàrem partir! Alguns també aprofitaren per anar a fer una volta per viure la nit de Reinosa.
Finalment diumenge ens aixecàrem, berenàrem i partírem cap a Bilbao. Alguns de camí visitaren Santillana del Mar i altres pobles càntabres de la costa.
Així donàrem per finalitzat aquest gran viatge i sortida milanera 2019, on la veritat que tot ha anat perfecte, vàrem passar uns grans dies, i vàrem viure una gran cursa muntanyera. L'any que ve més i millor! Vos hi esperam a tots!
Web de la cursa
Facebook de la cursa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARI