dilluns, 15 d’abril de 2019

ENTREVISTA Domingo Sebastián


DOMINGO SEBASTIÁN SASTRE

Lloc de naixement: Port de Pollença
Lloc de residència: Selva
Data de naixement:28/11/1973
Professió: Enginyer informàtic (analista-programador)
Estat civil: Casat, en règim obert de tercer grau
Fills: 2





1. Explica’ns quines són les teves aficions?

M'agrada molt llegir, les pel·lícules (quan més dolentes i doiudes millor), xerrar de qualsevol cosa amb els fills i abusar dels avituallaments a l'arribada de les curses.

2. Com et descriuries com a persona? principals punts forts? i principals defectes?

En general som bastant desastre. Llevat d'algunes coses de la feina, crec que tot l'altre ho faig bastant malament. Punts forts? una mica com tothom: colze, genoll i parts òssies en general. A vegades també la panxa però no és per les abdominals si no que quan estic nerviós m'afecta molt la zona i se posa molt rígida. Els defectes: despistat, desorganitzat, no recordo mai cap nom ni cara, vago en els entrenaments, me costa fer-me amb gent nova, si estic a un grup sempre m'amago, no se parlar amb gent amb la que no tenc res en comú, no som gens persistent, no tenc iniciativa, sempre fico la pota,…

3. Quin és el teu plat preferit i la teva beguda?

Com tothom: qualsevol cosa completament coberta d'ai-oli i pizza del dia anterior amb el cafè amb llet del matí. També la pasta, carn torrada, salses i tot el que surt amb etiquetes vermelles a la informació nutricional. Ara bé, també m'agrada menjar coses sanes com: verdures, lletugues, bledes, quinoa, tofu, flors de bach, chakras, raiki, click here to get more results.

M'agrada la cervesa. el vi i, quan me vull fer l'interessant, demano whisky sol.

4. Una cançó i un grup de música

Al cotxe anterior tenia radio-cassette i només tenia dues cintes que encara funcionaven (herència del meu pare): una de n'Adamo i una altra de música mariachi versió màquina. Això era el que escoltava sempre. Me varen arribar a agradar molt i me va saber molt de greu quan vaig perdre el cassette dels mariachis. Encara, quan passo per una benzinera, demano si tenen algun cassette de mariachis versió màquina però no hi ha sort. Sembla un mercat que passa per hores baixes. La cançó, clar, no pot ser altre: la de "sigo siendo el rey".




5. Un viatge

Colònia de San Pere, Artà, 2019. L'stage de Sa Milana. Molt ben organitzada i amb un gran ambient. Tota la família ens ho passarem molt bé.

6. D’on ve la teva afició a córrer per muntanya?

Al principi sempre anava per carretera però me creava situacions incòmodes. No m'agradava que els veïns i coneguts hem veiessin amb calçons curts i roba brillant. La situació era sostenible fins que un dia vaig comprar (mal aconsellat) uns calçons tipus malla. La meva filla em va mirar amb cara de profunda decepció i em va dir: "papa, per què dus leggins si no ets una nina?"

Això em va fer molt de mal. Llavors vaig sentir que hi havia la possibilitat de córrer per les muntanyes, a on no hi ha quasi ningú i m'hi vaig apuntar.

7. Quina és la teva ruta preferida per fer entrenaments?

Heu de tenir en compte que m'ha duit uns 4 anys no perdre-me al poble on visc, així que ja me direu per muntanya ... En realitat només tenc una ruta d'entrenament, per tant, seria aquesta la preferida. És el camí vell de Lluc, sortint de Caimari. Té bones pujades i normalment arribo fins a Lluc o el refugi de Son Amer. Si he de fer més quilòmetres vaig en direcció a Pollença.

8. Un indret de la Serra de Tramuntana

Tenc molt bon record d'un dinar al Verger, ara no sé exactament que vaig menjar però sé que me va agradar molt. Però bé, segur que hi ha molts llocs també molt bons, encara que no sempre a bon preu. Llocs així com a relacionats amb tema de córrer, que segur que interessen més als nostres lectors, en general disfruto molt dels llocs per on ens treuen a les curses de la Serra, però no sabria destacar-ne cap en concret.




9. Quin pla d’entrenament dus a terme, autònom o baix les indicacions d’algun preparador físic o entrenador?

Actualment no segueixo cap pla. M'ha anat molt bé quan he treballat amb Ricardo Marco i he pogut seguir durant uns mesos les seves indicacions. La millora ha estat notable.

El problema és que sovint estic molt liat i tenc dificultats per seguir els plans. He provat altres plans amb menys èxit, com el del llibre "Daniel's running formula", per la meva primera marató de carretera, els plans del rellotge Polar i "Conviértase en un Don Juan en 15 días" d'una revista que ja no existeix.

10. Quina ha estat la teva millor cursa o quins millors records tens? I quina la pitjor o menys bona?

Crec que la millor cursa ha estat la Trail Serra Tramuntana 2015. No és que fes una super marca, però amb el poc que havia entrenat me vaig dosificar molt bé i vaig fer un temps digne. A part d'aquesta, qualsevol que quedés per davant d'en Yuste.

La pitjor cursa, i l'única en que m'he retirat va ser la de Caimari 2016. La logística va ser complicada ja que no vaig pensar a iniciar el crono a la cursa. Mitjan cursa em vaig sentir malament i, mentre valorava si retirar-me o no, mirava el rellotge per calcular el temps que duia (fàcil: havia començat a les 9 i sabia l'hora actual). Quan vaig veure que de totes maneres faria una marca horrible em vaig retirar. El problema, vaig saber després, és que aquell dia s'havia canviat l'hora i el rellotge encara duia l'antiga. Resultat: pensava que duia una hora de més. En realitat no anava tan malament com pensava.



11. Quins són els teus principals reptes a nivell esportiu?

M'agradaria, abans de retirar-me, pujar algun dia al podi. Sé que està difícil, mentre no surti una categoria "Informàtic, natural de Selva, major de 45 i amb dos fills" però qui sap. A les curses, a vegades quedo a l'entrega de premis per trobar categories que queden desertes. Actualment el pla és una operació de canvi de sexe i esperar uns 30 anys (per exemple, categoria F75). De totes maneres, si al final fes podi, segur que l'acabaria liant. Me posaria nerviós i cauria, m'oblidaria d'anar-hi o que sé jo. Reconec que el pla té llacunes.

12. Quants anys fa què ets milana? Què és per tu ser Milana?

Buf, ara hauria d'entrar a ING i me poso molt nervios quan ho faig: enguany la costa de gener està essent molt llarga. És una entrevista molt dura, eh?. Així de memòria diria que 5 anys.

Apuntar-me a sa Milana ha estat una de les millors decisions que he pres als darrers anys. M'ha agradat des de l'inici l'ambient de disfrutar la muntanya, de sentir-se tots iguals i el compromís del club en el respecte pel medi ambient i l'esport de muntanya. Ser milana, per mi, seria ajudar en aquesta tasca. A vegades em sento una mica malament quan veig la feinada que hi ha al darrera de tot això: llicències, organització d'activitats, curses, material i mil coses que ni sé que existeixen. 

Ara bé, si he destacar algun aspecte de sa Milana, aquest seria, sens dubte, que accepti sense problemes personatges com jo (al manco fins aquesta entrevista).  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

COMENTARI