Les milanes andritxoles, Elena Vera i Ramon Sellas, van fer un bon entrenament per la Marató d'Artà. Vos deixam amb la seva crònica i imatges.
Anam encalentint...AMUNT MILANES !!!
http://www.elenavera.com/post/116688
El proper diumenge 3 de novembre se celebrarà la primera edició de la Marató Muntanyes d'Artà.
A en Ramon i a mi aquesta cursa ens fa moltes ganes, perquè ens encanta
Artà. Malauradament, el nostre estat físic actual deixa molt que
desitjar i, abans de d'apuntar-nos, hem volgut explorar un poc el
recorregut de la carrera i avaluar el seu grau de dificultat.
Després de documentar-nos molt a partir d'un track i un mapa que ens va enviar Sa Milana, un plànol força esquemàtic que ha publicat l'organització, el Catàleg de Camins d'Artà de l'Ajuntament i la web del Parc natural de la península de Llevant, aquest cap de setmana hi hem anat.
A les 8:00 ens hem trobat amb un taxista al pàrquing de Sa Clota que
ens ha seguit en cotxe pel camí de Son Canals durant uns 3 km. Aquí hem
aparcat el cotxe, hem pujat al taxi i hem anat fins al punt km 7 de la
Ctra. PMV-333-3 de l'Ermita de Betlem. El taxista, amb qui ja havien
quedat la nit anterior per telèfon (609675970), ha estat molt amable i
eficient, i es coneixia perfectament la zona. Aquest punt de la Ctra. de
l'Ermita, conegut com es Pas de sa Mèl·lera, es troba a quasi 7 km de
distància de la sortida de la cursa i a uns 300 m d'altitud, així que
ens hem saltat un bon tros per no cansar-nos massa. Des d'aquí hem
agafat un tirany que enllaça amb el Camí de l'Ermita de Betlem per Son
Sureda. Però abans de trobar l'enllaç correcte, per mor de la boira, ja
ens hem equivocat dues vegades i hem perdut uns 25 minuts. A més, degut
al càrritx i a la humitat que hi havia als primers trams, hem acabat amb
les sabates ben banyades i les cames un poc ferides. Res important,
però el dia de la cursa, si hi anem, serà amb mitjons o malles llargues.
Un cop situats al Camí de l'Ermita per Son Sureda, les coses han
estat molt més fàcils i hem pogut començar a gaudir i avançar sense
problema, passant per l'Ermita, la font de s'Ermità i el GR que va de
Lluc a Artà. Després de la font, cal estar atents i agafar el desviament
que hi ha a mà dreta, per no baixar en sentit a la Colònia de Sant
Pere.
Tira, tira, hem arribat al mirador del Puig des Migdia, que es troba
molt ben senyalitzat, com tots els itineraris del Parc, hem fet la
primera aturada per fer alguna foto i gaudir de les espectaculars vistes
sobre la Colònia de Sant Pere i la badia d'Alcúdia. Baixant de nou per
reprendre el GR, hem perdut novament uns 12 minuts dubtant sobre la ruta
a seguir, anant endavant i enrere, i poc després hem tengut la sort de
trobar un artanenc, Jaume Cabrer, milana i vinculat a l'organització de la cursa,
qui ens ha orientat sobre el camí a seguir. Gràcies a les seves
indicacions, hem pujat i baixat bastant alegres els puigs den Porrassar i
de Sa Talaia Freda. Aquest últim, a 563,50m d'alçada, és el punt més
alt de la cursa i de tot el Parc Natural de la Península de Llevant.
Després, baixant per l'Esquena Llarga, hem arribat a s'Arenalet des
Verger. Sort que a la zona d'acampada que hi ha just abans hem trobat un
grifó i hem pogut recarregar les motxilles, perquè ja anàvem molt
justos d'aigua. A continuació, bordejant la costa pel camí dels
carabiners i passant per la platja de sa Font Celada i la Torre
d'Albarca, hem arribat la platja des Matzoc. Aquí hem intentat seguir el
recorregut de la cursa pel torrent, però després de varis intents, hem
desistit i hem agafat un camí que va de la Torre d'Albarca fins a les
Cases d'Albarca, tal com ja ens havia recomanat en Jaume.
Ja força cansats hem arribat a les Cases d'Albarca, que es troben al
límit del Parc. La part final de la cursa transcorre per finques
privades que només donen permís de pas per al dia de la cursa. Així, des
de les Cases d'Albarca el camí més recomanable és el que enllaça amb el
pàrquing del Parc. Nosaltres no ho sabíem i hem seguit en direcció al
camí de Son Puça. Però no ho recomanem perquè just abans d'arribar al
lloc on havíem aparcat el cotxe, ha sortit al nostre encontre un ca que
ens ha espantat molt. Per sort, hem sentit que la propietària el cridava
per tranquil·litzar-lo i hem pogut seguir el camí sense problema. Però
poc després ens hem vist obligats a botar una barrera tancada amb pany.
En definitiva, que val més anar pel camí públic que es troba dins el
parc, tal com també ja ens havia recomanat en Jaume.
Malgrat els petits inconvenients del dia, hem acabat el llarg
entrenament molt satisfets i més enamorats d'Artà i els artanencs del
que ja estàvem. Es pot veure el track que hem generat a Endomondo.
Quant a la Marató Muntanyes d'Artà, pensam que té un traçat
espectacular, però molt exigent. Així que abans d'apuntar-nos, ens ho
pensarem uns dies més! De ganes no en falten.
CURSES PER MUNTANYA “OS FORATOS DE LOMENAS”. TORLA
