Crònica i Fotos: Pere Moyà
Grup de milanes en el cim del Puig de S'Alcadena amb el Puig del Castell d'Alaró al fons |
L’u de març les milanes vàrem fer el vol pel cim de l’Alcadena, la muntanya germana del Castell d’Alaró, una fita de l’excursionisme plena d’històries màgiques i misterioses, amb bruixes i coves plenes de secrets.
La pujada va tenir punts durs, amb ensorrament de pedres que s’havien de trepitjar amb cura per no ferir a ningú. Les fites ens assenyalaven el camí que ràpidament es va converteir en senda, i que de sobte va desaparèixer per un ensorrament , fet que ens va obligar a a salvar-lo mitjançant una corda i l’ajuda de les milanes protectores. Va ser un moment emocionant i divertit alhora. L’arribada al cim de 815 metres ens va descobrir una natura verge, formada per pins, ullastres, càrritx i la flora assalvatgida pròpia del sotabosc de muntanya. A més, arribàrem a unes runes de paret seca, potser d’un corral, verem un rotllo de sitja i, el més sorprenent, baixàrem un avenc de prop de cinc metres de profunditat que amagava dins el seu fons una àmfora que recull, gota a gota, una aigua fresquíssima. Assedegats, en beguérem tots d'aquesta aigua, i vérem inscripcions molt antigues de principis del sXX.
El vèrtex geodèsic en donà, com als antics exploradors, la confirmació d’haver fet el cim. Recordàrem amb els nins i nines les velles llegendes de bruixes que mitjançant una llarga tela d’aranya passaven de l’Alcadena al Castell d’Alaró els vespres de lluna plena.
Una muntanya màgica i una excursió màgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
COMENTARI