EL PENYAL DE SA BASTIDA O EL CASTELL DE BENIARRI

Benvolguts/des milanes,

no m'agrada contar les meves batalletes en aquest blog. El blog és de Sa Milana, de totes ses milanes i de tot tot allò referent a la muntanya i a les curses per muntanya. Però pens que és important conèixer alguns racons de la nostra illa i, com no, del meu i "nostre" estimat poble d'Alaró. En aquest cas vos vull donar a conèixer un puig bastant desconegut i a l'hora molt proper, un penyal rocós de la barriada de Los Damunts, on mon pare solia anar a jugar i a caçar fa ara més de 50 anys. Aquesta setmana, després de estar rondant dins el meu cap des de fa ja temps, l'he conquerit.

El seu nom és el Penyal de Sa Bastida.

En aquests enllaços hi trobareu informació detallada amb imatges i plànols. jo n'he seleccionat alguns paràgrafs i fotos de l'alaronera Lola Gómez.

http://www.historica.cat/wp-content/uploads/2010/09/Dues-fortificacions-tardoromanes-a-la-serra-de-Mallorca.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Alar%C3%B3

http://personales.mundivia.es/home/Alaro.pdf

 

El primer esment d’Alaró es troba en un text del geògraf andalusí al-Zuhri (mort entre 1154-1161): “En aquesta illa es troba una gran fortalesa construïda en un lloc amb el nom de Hisn Alarum alt i erm, sense igual en el món habitat; es coneguda amb el nom de Hisn Alarum.

Conten els mallorquins que quant l’illa fou conquistada a l’època de Muhammad, fill del quint amir Ummaya a al-Andalus, els Rum es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc mesos després de la conquista, sense que ningú pogués fer res contra ells; no més la falta de queviures els obligà a sortir. Aquesta fortalesa s’aixeca sobre el cim d’un puig de pedra dura on hi ha una font abundant”.

Jaume I el Conquistador en el seu “Llibre dels feits” el torna a citar a 1229: “ E ab aquells que poguem haver començam de fer aquella cavalcada: e lleixam un castell qui es té ab aquella muntanya qui ha nom Alaró, e és lo pus fort castell del regne de Mallorques a la part dreta”.

 

Però no es la única fortalesa que es troba al terme, ja que en podem localitzar un altre que donà nom al puig de Sa Bastida al peu del qual es troba la font que du el mateix nom. Aquest puig de 576 m d’altura queda situat entre la font de Sa Bastida i la de les Artigues. Aquest puig està constituït per una mola calcària emergent accessible exclusivament per el costat sud-oest, on s'hi troben una sèrie de construccions tipus aljub realitzats amb maçoneria i referits amb una capa de calç i trencadís ceràmic i amb lliscat d'un morter vermellós com impermeabilitzant.

A Sa Bastida s’hi ha pogut localitzat restes de tegulae, ceràmica grollera i alguna sigil·lada molt desgastada. Es pot apreciar encara un camí del tipus tiranys que comunica la font de Sa Bastida amb la fortificació, i baixant de la font cap el poble un altre camí empedrat a base de lloses.

Aramburu Zabala a Dos fortificaciones tardo-romanas en la sierra de Mallorca escriu; “..A més de les restes tardoromanes, a la Penya de Sa Bastida es va aixecar una fortificació, poc després de ser conquistada l’illa pels catalans en el segle XIII, de la qual queden les muralles i aljubs. Es troba possiblement documentada en el text de l'any 1233, en el qual s'atorga a Pere de Vilaragut el dret per a aixecar un Castell sobre l’alqueria Beniarri, que podria correspondre a alguna de les quals s'aixecaven als seus peus (Oleza i d'Espanya, 1948: 751)...”Seguéis dient; “...Amb certa seguretat es poden atribuir a època tardoromana les restes de cabanyes que s'estenen pel cim de la penya. És possible que la muralla del segle XIII, que assenyalem en el plànol corresponent en vermell, s'aixequés sobre murs anteriors, però no hem pogut apreciar-ho. Els aljubs, dels quals s'han identificat amb seguretat tres, encara que podria haver més, semblen també correspondre al segle XIII, encara que la ceràmica del seu interior sigui, exclusivament, tardoromana...” Justifica aquest fet de trobar ceràmica tardoromana dintre de les estructures que data del segle XIII, com a conseqüència d’haver-hi caigut després d’anar rodolant per les fortes pendents (en realitat no tan fortes). Justificació que sembla poc probable, sent més possible que el dret a aixecar el Castell que atorga a Vilaragut no fora exercit i que les restes existents siguin d’època anterior, o que simplement fora tan sols ampliat o reformat, situació que ens porta a pensar que alguna d’aquestes estructures en realitat son anteriors a la data proposada (cronologia basada, més en la documentació de 1233 citada, que en la datació extrapolable a partir de dades materials de les estructures existents) i per tant segons la ceràmica que contenen al manco d’època bizantina.