Gràcies al Josep ja hem entrat al blogg, ja tenia ganes de poder escriure després de veure tants de bons comentaris de les sortides bomberils. Mentres escrivim aquestes paraules, estam reunits amb en toni, joan milana, pepelu i en simo, menjant xocolata i esperant que no hi hagi molts de serveis per demà estar a "tope" per la cursa del TEIX. Esper Pere que estiguis a tope i te surti una bona cursa sino ja saps el que t'espera.
SA MILANA A DALT DE TOT,QUE ENS VEGIN EL CUL.
que en joan ens doni una satisfacció, en Toni luque aferrat a la seva matrícula, juanga esper que demà confiis un poc en tú i donis canya, en pepelu que arribi amb ses cames senceres i en Sergi que no patini amb el múscul llagrimal. Cap comentari den Joan Simonet (Pedro te cerquen)."Socio" se que t'estàs reservant per sa Transalp però no importa tant.
Miquel Guijón va per a tu (den Joan Simonet)
Trabajé el aire,
se lo entregué al viento:
voló, se deshizo,
se volvió silencio.
Por el ancho mar,
por los altos cielos,
trabajé la nada,
realicé el esfuerzo,
perforé la luz,
ahondé el misterio.
Para nada, ahora,
para nada , luego:
humo son mis obras,
ceniza mis hechos.
...y mi corazón
que se queda en ellos.
Ángel González. Antología Poética.
Quina alegría, ja sou aqui be ara toca descansar sa cursa des Teix i fins la próxima TOSSALS, en aquesta cursa Tosals, donere sa sorpresa. Bombers Milaners una abraçada
ResponEliminaLa milana estava en perill d'extinció... però, queda demostrat que de cada vegada som més i millors!!!
ResponEliminaEstic molt content d'haver llegit aquest poema d'Ángel González. El fet de sentir-nos lliures parteix des de l'interior del cervell, que és el braó que hem de tenir més ben entrenat.
Vull llegir més poesia que us recordi al vol de les milanes o que tengui relació amb aquest hobbie nostre.
Salut!