Abans d'una carrera hi ha il·lusió, ganes, esperances, somriures...
En Pedro demanava dins Valldemossa si quedava gaire per arribar...
Km17,01
En Miquel, havia usat tots els cartuxos a la baixada i ja no li acompanyava ni l'ombra. Crec que és qui fa pitjor cara...
Km17,03
I aquí, en Josep pensava que estenia els braços com una elegant Milana, però ja arribava i ja no podia fer cap altra cosa que mantenir la inèrcia de l'arribada.
Aquestes fotos es poden comparar amb aquestes altres:
Aquí hi ha els campinons... com a mínim, mirau les cares que fan. I ma mare que els anima, no es podran queixar!
Si me'n voleu demanar cap altre, ja m'ho direu!
M'encanta veure imatges de les curses. Seran un bon record quan siguem vellets. Gràcies Llucia, seguidors, família, companys,...
ResponElimina